El món del “streaming” ha explotat en els últims anys, convertint-se en una indústria multimilionària on els “influencers” tenen un poder enorme sobre les seves audiències. Però amb aquest poder, també ve una gran responsabilitat: la transparència. Recentment, hem vist com la línia entre contingut autèntic i publicitat encoberta s’ha tornat cada vegada més borrosa, generant polèmica i debat.
Un exemple d’això és el cas de xQc. Aquest “streamer”, conegut per la seva habilitat en LOL, va ser acusat de promocionar un producte sense revelar clarament que es tractava d’un patrocini. Els seus seguidors es van sentir enganyats, ja que confiaven en la seva opinió i creien que el producte havia estat recomanat de manera genuïna.
Aquest incident va posar de manifest una problemàtica creixent: la manca de regulació i transparència en el contingut patrocinat dels “streamers”. Molts d’ells no indiquen clarament quan un vídeo o una transmissió en directe està patrocinada, o utilitzen fórmules ambigües que no deixen clar al públic que es tracta de publicitat.
Això no només afecta la confiança dels seguidors, sinó que també pot generar competència deslleial entre els “streamers”. Aquells que són transparents i revelen els seus patrocinis poden veure’s perjudicats per aquells que no ho fan, ja que aquests últims poden oferir preus més baixos als anunciants.
La polèmica ha reobert el debat sobre la necessitat d’establir normes clares i transparents per al contingut patrocinat dels “streamers”. Alguns proposen crear un codi de conducta que obligui els “streamers” a revelar clarament els seus patrocinis, mentre que altres defensen la necessitat d’una regulació més estricta per part de les plataformes de “streaming”.
En definitiva, la transparència és fonamental per a mantenir la confiança dels seguidors i garantir la integritat del món del “streaming”. Els “streamers” tenen una gran responsabilitat amb la seva audiència, i han de ser conscients de l’impacte que tenen les seves recomanacions.
